Els peus aguanten tot el pes del cos milers de vegades al dia i, tot i així, són la part que menys mirem. En els infants, la pregunta habitual és si aquell peu que sembla pla acabarà donant problemes; en els adults, si val la pena portar plantilles. Aquí et resumim què fa un podòleg i quan té sentit demanar-li hora.
El peu pla en els infants: què és normal
Gairebé tots els nadons i els nens petits tenen el peu aparentment pla, pel coixinet de greix de la planta i perquè la volta plantar es forma amb el temps. L'arc es va desenvolupant fins als 5 o 6 anys, i sovint fins als 8 o 9. Per això un peu pla als 3 anys, flexible i indolor, normalment no és cap malaltia sinó una etapa.
La clau és si el peu pla és flexible o rígid. Si en posar-se de puntetes apareix l'arc, el peu és flexible: és el cas majoritari i el pronòstic és bo. Si l'arc no apareix mai, si el peu és rígid o si fa mal, cal estudiar-ho.
Caminar amb les puntes cap endins o cap enfora i els genolls en X també són freqüents i solen corregir-se sols amb el creixement.
Quan cal preocupar-se i consultar
Val la pena una visita amb el podòleg si l'infant:
- Es queixa de dolor als peus, als turmells, als genolls o a les cames, o demana braços massa sovint en caminades curtes.
- Es cansa molt més que els altres nens de la seva edat en jugar o caminar.
- Camina de puntetes de manera persistent més enllà dels 2-3 anys.
- Té un peu clarament diferent de l'altre.
- Té un peu pla rígid, que no forma arc en posar-se de puntetes.
El dolor mai és normal en un peu infantil: si n'hi ha, s'ha de mirar. En canvi, un peu pla flexible, sense dolor i amb una marxa normal sovint només necessita seguiment i consell sobre calçat i activitat. A l'article de revisions pediàtriques per edats hi trobaràs en quins controls es valora la marxa.
Què és l'estudi de la trepitjada
És l'exploració que permet entendre com reparteix el pes el teu peu i com es comporta en moviment. Inclou:
- Exploració clínica: mobilitat articular, alineació del taló, musculatura i valoració de tota la cadena (peu, genoll, maluc, esquena).
- Anàlisi de la marxa, sovint amb plataforma de pressions i vídeo, per veure la distribució de càrregues i les fases de la passa.
- Revisió del calçat, que explica molt: els punts de desgast són un mapa de com trepitges.
No dura més de trenta o quaranta minuts i és indolor. Vine amb roba còmoda i porta les sabates que fas servir habitualment.
Plantilles a mida: per a qui i durant quant temps
Les plantilles, o suports plantars, no són per a tothom ni «corregeixen» el peu per si soles. Serveixen per redistribuir les pressions, esmorteir i millorar l'alineació, i tenen sentit quan hi ha dolor o una alteració que ho justifiqui: fascitis plantar, metatarsàlgies, esperó calcani, peu cavo o pla simptomàtic, dismetries, o sobrecàrregues en corredors.
En infants només s'indiquen si hi ha dolor, fatiga important o una alteració estructural, i sempre acompanyades d'exercici: el peu es reforça jugant i caminant descalç sobre superfícies segures.
Es fan a partir d'un motlle o d'un escaneig del peu, es revisen als pocs mesos per ajustar-les i, en nens, es refan a mesura que creixen. Quan el problema és una lesió esportiva, l'ideal és combinar-les amb fisioteràpia; ho expliquem a l'article sobre lesions esportives.
Quiropòdia: ungles encarnades, durícies i ulls de poll
Bona part de la consulta d'adults són problemes petits que fan la vida incòmoda:
- Ungla encarnada (onicocriptosi): l'ungla es clava a la pell i s'inflama. Sol venir de tallar-la massa curta o arrodonida, d'un calçat estret o d'un cop. Es tracta al moment i, si torna sovint, una petita cirurgia ungueal amb anestèsia local evita que reaparegui.
- Durícies i ulls de poll: són la resposta de la pell a una pressió repetida. Es retiren sense dolor, però si no es corregeix la causa —el calçat o la manera de trepitjar— tornen.
- Fongs a l'ungla i berrugues plantars: freqüents en piscines i vestidors, necessiten tractament específic i constància.
Tallar-se les ungles rectes, assecar-se bé entre els dits i canviar el calçat estret evita bona part d'aquestes visites.
Peu diabètic: la revisió que evita problemes
Si tens diabetis, la revisió podològica periòdica no és estètica: és prevenció de primer nivell. La diabetis pot reduir la sensibilitat del peu i la circulació, de manera que una ferida petita pot passar desapercebuda i complicar-se. El podòleg explora la sensibilitat amb monofilament, valora els polsos, tracta ungles i durícies amb material estèril i t'ensenya la cura diària.
La pauta bàsica a casa: mirar-se els peus cada dia, també la planta i entre els dits; no caminar mai descalç; i consultar de seguida davant de qualsevol ferida, canvi de color o zona calenta.
Preguntes freqüents
A quina edat s'ha de fer la primera visita al podòleg?
Si no hi ha res que cridi l'atenció, cap als 4 o 5 anys, quan la marxa ja està madura. Abans, si hi ha dolor, caminar de puntetes persistent, un peu diferent de l'altre o preocupació dels pares.
Les plantilles curen el peu pla?
No el «curen»: milloren el repartiment de pressions i el confort quan hi ha símptomes. En un peu pla flexible i indolor, l'evidència no recomana posar-ne per rutina; l'exercici i un bon calçat solen ser suficients.
La podologia entra per la mútua?
Depèn molt de la pòlissa: algunes companyies cobreixen la consulta i altres, només part dels tractaments. Consulta el llistat a la pàgina de mútues i t'informem del cas concret quan demanis hora.
Fem podologia infantil i d'adults al Centre Mèdic Palafrugell, a la Plaça de Catalunya, 5. Truca'ns al 972 30 65 65 o escriu-nos des del formulari de contacte; obrim de dilluns a divendres de 8 a 20 h i dissabtes de 9 a 14 h.
