El cor avisa poc i tard. Moltes malalties cardiovasculars avancen durant anys sense donar cap símptoma i, quan en donen, ja hi ha un problema establert. Per això la cardiologia preventiva té tant sentit: amb un electrocardiograma, una analítica i una bona exploració es pot dibuixar el risc d'una persona i actuar-hi abans que passi res. Aquí t'expliquem quan convé una revisió cardiològica, què inclou i com preparar-t'hi.
Quan convé una revisió del cor
No cal ser cardiòpata per anar al cardiòleg. Els motius de consulta més habituals són:
- Símptomes: dolor o opressió al pit amb l'esforç, ofec que abans no tenies, palpitacions, mareigs o pèrdues de coneixement, cames inflades.
- Fer esport de manera regular, sobretot si comences després dels 35 anys o si competeixes.
- Factors de risc ja coneguts: hipertensió, colesterol alt, diabetis, tabaquisme, obesitat o sedentarisme.
- Antecedents familiars de mort sobtada, d'infart abans dels 55 anys en homes o dels 65 en dones, o de miocardiopaties hereditàries.
- Una alteració detectada en un altre context: un electrocardiograma d'empresa, una analítica, un reconeixement mèdic o una revisió preoperatòria.
Si el motiu és un dolor toràcic intens i persistent, sobretot si s'acompanya de suor freda, ofec o dolor que s'irradia al braç o a la mandíbula, això no és una consulta programada: cal trucar al 112 immediatament.
Què inclou una revisió cardiològica
Entrevista i exploració
És la part més important i la que ningú hauria de saltar-se: antecedents personals i familiars, símptomes, medicació, hàbits, tensió arterial i auscultació. D'aquí surt el que cal fer després.
Electrocardiograma (ECG)
Registra l'activitat elèctrica del cor en repòs, en pocs minuts i sense cap molèstia. Detecta arrítmies, signes d'infart antic, creixement de les cavitats i alteracions de la conducció.
Ecocardiograma
Una ecografia del cor que mostra com es mouen les parets, com funcionen les vàlvules i quina és la força de contracció (la fracció d'ejecció). És indolora, dura uns vint minuts i és la prova clau per valorar bufs, insuficiència cardíaca o hipertensió de llarga evolució.
Prova d'esforç (ergometria)
Camines sobre una cinta o pedales en una bicicleta amb un ritme que augmenta progressivament, mentre es registra l'ECG, la tensió i els símptomes. Serveix per veure com respon el cor quan se li demana feina: detecta isquèmia, arrítmies que només apareixen amb l'exercici i marca la capacitat funcional real. En esportistes, és la base per pautar zones d'entrenament amb criteri.
Holter d'ECG i de tensió arterial
Un petit registrador que portes 24 o 48 hores fent vida normal. El Holter d'ECG és la manera de caçar palpitacions o arrítmies que apareixen de manera esporàdica; el de tensió (MAPA) diu quina és la teva tensió real al llarg del dia i la nit, molt més fiable que una mesura aïllada a la consulta.
A la fitxa de cardiologia hi ha el detall de les proves que fem al centre i com es demanen.
Esportistes: abans de posar-te a córrer
El reconeixement cardiològic esportiu busca les causes de mort sobtada relacionada amb l'exercici, que són poc freqüents però evitables. En menors de 35 anys solen ser malalties congènites o hereditàries (miocardiopatia hipertròfica, canalopaties, anomalies coronàries); a partir dels 35, la causa més habitual és la malaltia coronària.
Es recomana una valoració abans de començar un esport intens, en cas de competició federada, si tens antecedents familiars de mort sobtada o si has notat mareig, palpitacions o ofec desproporcionat durant l'esforç. Una valoració bàsica (entrevista, exploració i ECG) és suficient en molts casos; la prova d'esforç s'afegeix segons l'edat, la intensitat prevista i els factors de risc.
A partir dels 40-50 anys: mesurar el risc
El risc cardiovascular no es calcula amb una sola dada, sinó combinant edat, sexe, tensió arterial, colesterol i tabaquisme. A partir dels 40 anys en homes i dels 50 en dones (o abans si hi ha antecedents), té sentit conèixer aquestes xifres i revisar-les cada pocs anys. La bona notícia és que gairebé tots aquests factors es poden modificar:
- Deixar de fumar és, de llarg, la mesura que més redueix el risc.
- Moure's 150 minuts a la setmana d'activitat moderada, encara que sigui caminant a bon pas.
- Controlar la tensió i el colesterol amb dieta, exercici i, si cal, medicació.
- Dormir bé i tractar l'apnea del son si es sospita.
- Vigilar el pes i el sucre, especialment el perímetre abdominal.
Preguntes freqüents
Com m'he de preparar per a una prova d'esforç?
Porta roba i calçat esportiu, evita un àpat copiós i el cafè en les dues o tres hores prèvies, i no facis exercici intens el mateix dia. No suspenguis cap medicació pel teu compte: si convé fer-ho, el cardiòleg t'ho indicarà en demanar la prova.
Què he de portar a la visita?
El teu DNI i la targeta de la mútua, la llista de la medicació que prens i qualsevol informe, analítica o electrocardiograma anteriors. Tenir un ECG antic per comparar sovint val tant com una prova nova.
Ho cobreix la meva assegurança?
Treballem amb més de 40 mútues; comprova-ho al llistat de mútues. Algunes proves, com l'ecocardiograma o el Holter, poden requerir autorització prèvia, i des de recepció t'ajudem a tramitar-la.
Com demanar cita
Truca'ns al 972 30 65 65, escriu-nos des de la pàgina de contacte o fes servir el portal de cites en línia. Som a la Plaça de Catalunya, 5 de Palafrugell, de dilluns a divendres de 8 a 20 h i dissabte de 9 a 14 h. Una revisió a temps no és alarmisme: és la manera més senzilla de continuar fent el que t'agrada amb tranquil·litat.
